divendres, de setembre 11

Per tu ploro

Per tu ploro, perquè sento el teu dolor, el dolor d'una terra esclavitzada i profana entre els murs transparents de l'historia. Com l'irreal Crist, que plora sang per rebel·lar la llibertat del homes purs i lliures, d'aquelles que creuen i tenen fe en tu, jo ploro.

I em puc estar de treure les urpes i el seny, per explicar al món en tots els meus viatges quimèrics, que jo sóc d'un país que no té drets i que no existeix, més enllà que dins del cor dels que l'habiten. Com una bombolla transparent tenyida de sang dels que han caigut, per protegir-te.

Per tu ploro, per la trista història i per la pòstuma il·lusió de futur, pel que sóc, perquè estan lluny de tu, em sento més fill d'aquesta terra, d'aquesta Terra Lliure.

1 comentari:

mariadelestrenes ha dit...

ho has dit tot.
Per cert aquesta foto és simplement genial. D'on l'has tret?