Jazz

Brillen al mirall dos ulls grisos cercant un reflex que mai han tingut, mirant a totes bandes, indecisos, aquell preciós so que han perdut. Possiblement cerquen dins els temps, més enllà de les fredes paraules dites, veient impotents com lentament t'esmunys entre les esquerdes de les nostres vides.

Avui he vist que sempre seré un fragment etern d'aquell llibre que tan rellegeixo, i que sempre el dono per inacabat, de la mateixa manera al llibre l'anomeno vida, com fulles dansaires als peus de la gent ballant una cançó que no ha estat escrita. Ballem i ballarem aquest ritme improvisat un jazz passional però sense instruments, alegre, trist, melancòlic i complicat, infinit...

...com tot allò que ens fa diferents.