Temps d'estimar

Sempre he estat una persona emocional, una persona d'un alt voltatge emocional, m'és fàcil fer-me empàtic amb tot, amb les persones, amb les emocions, els sentiments, els recels... Però avui amb el seny que adquirit (no puc dir si és molt o poc seny), puc dir-vos sense haver-me begut l'enteniment, que l'amor s'ha enamorat de mi.

Nosaltres acostumem a creure que l'amor ha de tenir nom de persona, d'home o de dona, que l'amor ha de tenir una mirada penetrant, ha d'anar carregat d'estrelles que brillen en la foscor, i avui estic disposat a renunciar a molts somnis només per que l'amor m'ha trobat.

M'ha trobat la solitud, les paraules de poetes, la pols del camí, he descobert els meus sentits, i el millor de tot, és que no hauré d'aprendre a oblidar a ningú. Tot el que he trobat serà per sempre i serà per mi.

Avui, no necessito analitzar, ni esperar, ni meditar, sé el que sento i em sento feliç i afortunat.

El destí ha cregut amb mi, i ara és temps d'estimar, d'estimar-vos.