La paraula èxit, m'incomode. El terme s'ha pervertit, s'ha venalitzat a raó d'usar-lo de forma erronea. S'han desvinculat de forma aliena significants com el compromís, l'esforç, l'integritat, deixant pas a interpretancions no tan veritables.Etimologicament, prové del mot llatí "exitus", que a la vegada vé del "exitere", que significa "sortida". Per tant de bones a primeres, podem avaluar que aquest mot sols el podem relacionar de forma veritable amb el final de la vida, fent aleshores una valoració exsistencial. Aleshores potser tenim la prespectiva adecuada per decidir amb què ens quedem, que no...
Enlloc de èxit, jo acostumo a fer ús del terme realització, que no és res més que concretar en allò que és real, d'una forma més amable, ferma, rigurosa i contundent.
Us parlo d'això perquè avui m'he adonat, que la realització és la nostra ànima, el nostre potencial, ens parla dels ostres assoliments interiors, per contra èxit, és ostentós i arrogant, fent referencia a la matèria.
Com deia Anaïs Nin: " No veiem les coses com sóm. Les veiem tal com som nosaltres."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada