L'opi del poble ens distreu i ens droga, ens crear un món paral·lel, no és un món on sols vivim nosaltres, sinó que hi viuen la resta de persones que han assaborit aquest plaer.La vida segueix malgrat el pas del temps sembla no passar, la lluna segueix el seu cicle, el riu es precipita i l'herba creix en el prat. Ells no poden gaudir de l'opi del poble. Ells sols poden viure.
Car ara em pregunto, jo que he assaborit l'opi, sense abandonar la realitat, és millor perdre's les nits estelades que a seguir amb delit les clemències esfèriques d'uns ésser que són tractats com Déus?
Que les nits són úniques, que el cel mai és igual, que les victòries també tenen forma d'estrelles i l'amor entre les persones no té forma de pilota de futbol.
És l'opi del poble el que ens distreu davant les grans coses.
1 comentari:
bra vo
Publica un comentari a l'entrada