Fa dies que em perdo en la desmesura dels mots, la filosofia que hi ha entre línies, les imatges digitals, els silencis espirituals, les músiques astrals i els xotis tradicionals.Fa dies que em descobreixo.
Dies fa que visc.
Desmesurada felicitat sento en la mesura dels sentits.
2 comentaris:
clar que la desmesura és directament proporcional al temps... ostres!
caram, això està bé, xicot
viu
viu
Publica un comentari a l'entrada