Preocupació

A vegades els dies emeten una mena de senyal que mai havia sentit o vist, és com si hagués estat cec a veure'l o fins i tot, puc sentir que la meva pròpia raó s'ha resistit al senyal.

Aquesta senyal ha caigut d'una llengua, com un degotall de saliva, sense previ avís, o simplement era un truc de màniga, per agafar-me desprevingut, aleshores algú m'ha preguntat: Tu creus en els àngels?

- No crec en el diable! - He respost de forma irònica, entre la sorpresa de la llengua caiguda i la pregunta rellevant.

Sempre he estat convençut que algunes coses mai canvien en mi, un món on tot dia a dia canvia, però segur que algunes coses romanen igual, la innocència, em fa que a vegades accepti tot la culpa, com quan recordes un odi que viu en el passat, l'acceptes sens més.

A vegades em pregunto si em coneixo realment, i sempre tinc la necessitat de qüestionar-me algunes coses, potser perquè camino sense ombra per la vida, com si volgués mostra la meva decepció, i m'hagués de demanar una disculpa, una que mai arriba i que mai espero.

Els àngels no existeixen, el nostre rostre fa evident moltes vegades el que sentim i avui tinc una preocupació.