Ich frage mich

De la ment a la boca, cansat d'esperar milions d'hores he viscut esperançat per aquesta nova primavera. L'estació verge em canta amb unes flors belles, i les flors desprenen olors que més endavant ja no hi seran, com unes encantadores de serps, em tenen seduït.

Així que la ment fa una treva amb el diable, que em sedueix amb la mirada, enmig d'una posta de sol rosada, pins de color blau i dofins que salten entre muntanyes. Hi ha drogues que no cal comprar-les, el nostre cos ens la genera, sinó com denominar l'amor que ens fa veure unicors de fantasia i un cop acceptada l'idea, mor.

He despertat i he vingut fins aquí papallonejant una estona, he dansat una polca amb unes abelles, m'he divertit en l'autentic paradís, el que no té rei, on la bellesa és l'energia, allà on la terra canta. Ha calamarsa't en els meus peus, allò que encara em resta humà, sobre les mentides...

Al matí sempre esdevenen somnis a milers de quilometres de nosaltres i em pregunto perquè hem de viure aquí, no seria millor tancar els ulls i viure sempre dins nostre?

Aleshores m'autorespoc, "hi ha algú que hagi viscut tot el món..."