dilluns, de març 9

Pluja de mel


Em llevo , escoltant caurà gotes de melmelada. Miro cel, replet d'estrelles, com ploriquegen dolçament.

M'ho miro arrupit, desitjant una nova oportunitat per restar entre llumetes, avui em sento sol en el meu propi planeta. Encoratjo una lluita precipitada i sacrificada, que em farà víctima de les meves pròpies circumstàncies. No m'imagineu amb un rostre pàl·lid i trist, sinó al contrari...

La pluja de mel m'ha omplert el cos d'il·lusions, de fe i d'esperança. El cor resta intacte, necessitat de tacte, per empendre el vol.

Aquesta setmana serà de rellevant importància, hauré de sortir a volar i seguir de nou a la meva estrella, que des de la llunyania la veig brillar.