Cor absolt

Salveu-me. No vull caure, perquè a vegades sento que jo no en sé de mi, ni sento el que sentia abans, ressegueixo un nou camí. Tots aquests sentiments que van i venen, potser no siguin el que crec que són, crec que li podria trobar un nou sentit, un altre significat... però quin?

Una vegada més us demano que em salveu estrelles, no vull caure perquè els meus propòsits no són fàcils d'assolir. I sols sento la convicció de seguir intentant-ho, una vegada i un altre...

Cada vegada hi ha més preguntes, i cada vegada més difícils, preguntes ja amb respostes, neixen de nou, cercant una nova resposta. Neixen amb el record dels dies passats, donant vida a somnis, alguns realitzats, i les nits tornen a mi divagant entre oceans coneguts.

Salveu-me, salveu-me...