En el nom de Déu

Com és possible això? Perquè ell n'és l'escollit?

Un Sant ha pres el mal camí amb un ceptre i una pistola. Ha parat a reflexionar sobre el gran ésser poderós, per acabar deduint que s'ha de fer sagnar a la bestia.

Heu escoltat mai cap profeta, que digui: "Heu de matar en nom de Déu".

És una passió, que fa retrocedir la fe i fa créixer la violència, i tot en nom de Déu. És un camí recta, contundent en la seva salvació, matar els dèbils i eliminar una ètnia. Tot perquè quan s'estableixi el càstig diví, ell obtingui la salvació, sols ha d'obeir.

Mentides, eines de diable, escrits de sants disfressats destinats a dividir i enganyar-nos, esborrar les línies entre la virtut i el pecat, ells no poden decidir quan tot acaba i l'humanitat comença. En nom de Déu, centenars de creients s'auto proclamen Messies, per conduir la seva vida al servei de la mort.

En ocasions les creences religioses poden establir-se com obsessions fanàtiques, són revelacions divines que diuen:

"Els meus ulls han vist la glòria,
de la vinguda del Senyor
i han trepitjat la verema
on el raïm de l'ira s'emmagatzema,
s'ha deixat anar el fatídic llamp
de la seva terrible espasa,
la veritat s'ha de posar en marxa!

Glòria, Glòria, Aaaaleluia!"