[De la Mà a la Boca]Dia a dia i de la mà a la boca, estem donant la volta a un viciós ritual. Acostumant-nos a una nova espera, el que seran el decrets de la providència, per evitar desembocar nous residus.
Viure el dia a dia, significa viure de les mans fins a la boca, enfront la nova llum, deixant de banda alguns plans organitzats en el passat, perquè tot el que sentim canvia, i avui ja no em reflecteixo en un mirall, sinó que sóc com una esquerda que el mirall va esquinçant.
No puc pretendre sentir més que algú altre, sóc un ésser com qualsevol altre... i per molt que m'ho proposi, sempre sentiré igual, i sols puc centrar-me en el meu moment.
[Secret]
Només vull sentir el teu sospir al coll, cada dia sentir el teu alè, sentir la teva necessitat de romandre i que sàpigues quin és el meu nom. Saber quina cara faig, i que els pensaments que comparteixo siguin els teus secrets.
M'exposo a ser el teu secret, a ser una cura per la soledat, a paralitzar el que angoixa i reprimeix el teus sentits. Tots sabem que oblidar és impossible, però si que podem extreure, i ajudar a noves persones que no visquin el mateix dolor.
La vida és massa breu per esdevindre tan lluny de les llàgrimes.
2 comentaris:
Quin descobriment de blog! Acabo de fer un passeig pels teus escrits i m'han encantat. Felicitacions.
Besadetes
Ostres!! Feia dia que no entrava a llegí el teu bloc, hi veig com has crescut... i com voles!. Voles diferent, voles em més llum i més color. Aquesta papallona, està ara em tot el seu resplendor, felicitats per tot.
I com abans, saps qui sóc?...jejej
Pistes...m'agradaria poder donar llum.
Publica un comentari a l'entrada