Joves

Escolteu la meva ànima, tasteu la meva vida, la respiració es troba en un vaivé, gastant el temps perdut en l'espai, estic mort?

El cabal dels rius, flueixen a través de les meves mans i prenc de la meva pròpia vida els meus ulls condemnats. En el meu estomac hi ha gasos lacrimogen, i les llàgrimes ja flueixen per els meus ossos, i mica en mica veig com els somnis es tornen pedres.

Tinc tanta por, perquè sempre plorem en la solitud...

Tots morim tant joves, que arriba un dia que deixem de viure, i l'únic que fem és arrossegar-nos fins la tomba.

Si, tots morim tan joves.