dilluns, d’abril 20

Pa

No puc més, no puc respirar, estic fart d'aquesta maleïda foscor. Malalt de tristesa, les llàgrimes m'ofeguen cada dia, per convertir-me en l'últim sopar.

Em retrobo i aleshores em perdó completament convençut que sóc un altre persona, per l'amor de Déu, haig de ser real, necessito contacte... necessito persones... Necessito tornar ser el fill de Déu i no un tros de pa.

Giro al voltant d'una taula, com una metàfora de la vida però mai aconsegueixo ser jo, el vi ha tornat a tacar-me en mort.