dimecres, de març 4

Avui faig anys!


Avui faig anys es veu, no sé quina conseqüència en pot ser l’evidencia, que no sigui la felicitat dels que m’estimen i que em fan arribar les seves mostres d’amor i felicitat, i el fet que a dins tens una sensació de revalida, com una mena d’anàlisi comparatiu del que eres fa un any i del que ets ara, i com les coses han pogut anar.


La veritat sigui dita, sempre he pensat i he cregut, que a mi no se m’ha de felicitar, l’únic que faig jo, al llarg dels anys, és viure. I en certa forma, no faig res que ningú no faci, encara que comprenc que això ajuda a seguir el camí que fas. Però sempre en aquest dia he felicitat a la mare, el seu gest si que té mèrit, em va donar vida en un dia com avui, després del patiment i dolor d’un part... M’ha educat durant anys amb l’ajuda del pare, la Susagna i l’àvia. I avui, se’ls ha felicita a ells també, per haver aconseguit que hagi tingut 27 anys d’amor i èxit en la vida.

Aquest aniversari a més és especial, tant per el que he viscut personalment, de forma interior, com per el que la demanda externa m’ha dut a viure. Ha estat un any dur, ple de circumstancies inesperades, de dolor al cor, de llàgrimes i sofriment, però sobretot de decisió. He donat tot el meu amor i he acompanyat a una mare que ha passat pel seu moment més difícil, a una àvia que li costa veure la llum de la vida, a un pare que es va desplomar de tant patiment i a una germana que ha hagut de lluitar contra anhels i injustícies per assolir el seu desig més pòstum. I veure que tu pots posar la llavor i adobar aquest amor perquè totes aquestes persones pugui avui viure i estar al meu costat, no té preu... aleshores és quan penses: - no sé si he estat a l’altura de les circumstancies, però estic satisfet de qui sóc! -


I no sols això, insisteixo, milers de coses que he viscut al llarg de 365 dies... i 365 nits... Tot suma, i tot et fa aprendre i tot et fa créixer...


No vull deixar de créixer, per tant ja puc anar fent anys, que a dintre encara tinc la sensació de ser un nen, amb una il·lusió infinita per aprendre, i això està assegurat mentre hi hagi persones al meu costat que em cuiden i m’estimen com ho feu vosaltres.


Per molts anys!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Craaaack, felicitats xaval, jejeje. Espero de tot cor que passis un bon dia juntament amb qui mes desitges i recordarte un cop mes que aqui tens un amic per el que necessitis no he de dir res mes ja saps. Una abraçada maco

Anònim ha dit...

Anys i Anys per molts anys!!

Bona nit Joaneeet!
Estic molt contenta de poder felicitar-te per que es el primer aniversari que celebres des que et conec. El cert es que no fa gaire temps des que ens van presentar. Malgrat això, sento com si et conegués de tota la vida, i encara que se que em queda molt de Joan per descobrir, ets una persona molt propera. I la veritat es que em fa molta il·lusió! I més sabent que dintre de poc ens tornarem a veure amb motiu d'una altre celebració, la presentació del teu llibre. I es que en realitat, sempre hi ha coses a celebrar, sempre hi ha quelcom bonic y que et fa somriure i això és el que et desitjo; que sempre tinguis i gaudeixis d'aquestes petites coses, que al cap i a la fi, son les que marquen la diferencia i les que fan que la vida, ironicament, sigui GRAN!

Dolços petons i una calida abraçada.

Sandra.

Anònim ha dit...

Em trec el barret!

Ixena