L'ànima

Benvolgut Mirall,
m'alegra poder saludar de nou el meu amic. He estat un temps a la recerca del meu jo, per començar a curar aquesta ferida de abnegació.

Volia dir-li que s'enfronten a mi a totes les pors, he de començar a prepara tot el camí. Vostè com jo ha estat cec, com aquell qui viu una mentida d'una manera freda, en l'existència del temps, i ha arribat l'hora de mirar alguns problemes sense ulls de nen.

No vull sentir el teu cos trencat, ni haver-te d'agitar per definir la imatge... sols vull curar la teva consciencia, i deixar que la teva ànima morir en llibertat.

Vas néixer el en el si d'un món, en una llar plena d'amor, en un família que et bombeja sang, donant-te sempre l'oportunitat de pensar amb llibertat i ser lliure. Però sempre existeix de petit: la possessió, l'obsessió, l'egoisme... aquest joc infantil que alguns els dura tot la vida, i que és venjatiu en ressentiment. Un dia reps tota la culpa, ets sents culpable de tot i comences a viure una vida en decadència. Així sense pensar en les conseqüències corres ple de poder i fora de control, lluites pel crèdit que un dia vas perdre, ningú no et pot dir que fer, és una decisió més en la teva vida.

I aleshores fas una reflexió de vida a quilometres de distancia d'on és el teu cos, una aflicció desesperada s'executa per evitar extraviar-te.

Per això he vingut amic, per ajudar-te, per evitar aquesta tortura, per deixar que el teu ego voli i no deixar-te passar per això tot sol, ets sents tan desesperat.

Creu-me sempre trobaràs la teva pau en la ment, i t'obriràs a l'honestedat... No pots deixar que una imatge configuri el que ets.