diumenge, de març 1

Si, sóc jo

La hipòtesi del saber i estar en l'instant temporal present inquieta a més d'un. No sabria dir si és per una qüestió de no saber estar o de no saber transcriure, però molts avui volen sentir-se guanyadors. Aquesta lluita personal, no és un qüestió de vida, sinó el dret a aprendre i perdre el que som.

El temps acaba demostrant, per sobre la nostra raó que s'ha de llegir entre línies, i que estar clarament definit i no hem de perdre mai de vista tot allò en el què creiem.

I així que deixem de veure les coses de forma exterior, de sentir-nos desvalguts perquè algú o alguna cosa és més atractiu o atractiva, però mirar a través de la finestra i observar realment comés l'exterior.

La justificació de tot plegat sols duu a un desafiament, i no ens hem de enfrontar amb nosaltres mateixos perquè l'exterior faci de corco a la nostre autoestima, sinó que hem de blindar el que som, i per això jo t'estenc la mà, a la teva demanda dubtosa.

Com sóc?

Encara corro costa amunt, crec que la pujada mai acaba i l'únic que fem és enfortir els músculs, incloent el cor, a tant esforç. A vegades també tinc la sensació que nedo contra el mar, i em pregunto on és la meva ànima? És intocable, la meva ànima és el que fa treure forces per seguir creient en tot el que crec dia si i dia també.

Per aquells que encara no ho entenen, entre paraules em trobaràs, perquè si, sóc jo.

1 comentari:

Jesús M. Tibau ha dit...

i qui som nosaltres? una personalitat en constant evolució