divendres, de juny 13

Volia dir!?


No sé que ho fa que els ésser sempre tenim una necessitat imperiosa de dir alguna cosa, encara que sigui un ximpleria! Tan fa si som tímids o no, a vegades tenim una necessitat impulsiva a xerrar, sentim inquietud davant del silenci i ens obliguem a dir alguna cosa, tot sigui per trencar el gel...

El primer que hauríem de fer és ser conscients del que diem i dir només allò que val la pena, escollir bé les paraules i sobretot perquè transmetin bé el missatge que volem donar. A vegades parlem per fer notar la nostra presència, com una manera de dir: " Existeixo, sabeu?"

Les paraules marquen el que som als altres, però en realitat el que fan és donar una imatge molt pobra del que som. Perquè parlem per parlar, per ficar cullerada, per aparentar que sabem més de què va, que en tenim una opinió argumentada, demostrem el nostre ego i el nostre posicionament respecte l'irreflexió.

Parlem per demostrar, en canvi hauríem de parlar per expressar, donar fruit a la reflexió, expressa calma, control, intel·ligència emocional i domini personal.

Estaré d'acord que les paraules són una eina poderosa per accedir a coneixements més profunds que ens parlen de la persona, de com és, com se sent... Però el silenci dona peu a l'observació i a l'escolta, permet veure molt més enllà del propi significat de les paraules. Els gestos i l'expressions també parlen, el to de la nostra veu, la potència, el ritme, la fermesa... Tot diu coses de nosaltres.

Però no ens confonguem i caiguem en l'error d'anar a l'extrem contrari. No és tracta de no parlar, es tracta de ser conscients que quan ho fem som com un llibre obert, interpretable per qualsevol que sàpiga llegir.

Ja ho deia Hemingway, les persones triguem tres anys a parlar i cinquanta a callar.

3 comentaris:

Aurora ha dit...

Amb un silenci, pots conèixer a una persona...Amb les paraules, és pot amagar moltes vegades una persona.

Roser ha dit...

Va ser un plaer que vinguessis a la ràdio, Joan. A veure si tornes!
Que vagi molt bé a Casserres. Pots escoltar el programa a
http://koktelkontrainformatiu.blogspot.com/
Avui passo de bursada pel teu bloc, ja m'hi aturaré.
Salut!

Biel Barnils ha dit...

Una de les moltes raons per les quals vaig venir a viure a pagès és per trobar estones de silenci, impossible a les grans ciutats. Sense silenci no hi ha creació, no hi ha lectura, no hi ha reflexió.
Salut i Silenci, Joan!