Cercles

No penso que sigui temps de respirar de forma fàcil, imaginem i resolguem. El camí és clar si s'està preparat, i ara és voluntari seguir-lo, demà potser ja no ho serà. Tot s'alenteix i sembla que tot em salvi.

Les escletxes més petites s'intensifiquen, fan penetra més llum per després més tard dibuixar cercles amb una forma de mentida. Potser no sigui lentitud, i el que succeïx és el contrari, que tot passa ben de pressa, i no et puc mentir.

Potser si tot es pauses, podria veure qui em menteix, i veure quines mentides es descomponen en altres fàl·lacies. Quan n'aprendrem?

Sento una paüra que s'intensifica i abans que ho sàpigues vull plantar cercles a les parets, deixar-los créixer, observar-los i finalment tancar-los.