dijous, de juny 5

Eco

Paraules, paraules, paraules... que van i venen, retornen reflectides per les parets impenetrables de la oïda. Mirades, que intenten construïr, destruccions de murs transparents on penetrar l'eco, eco, eco... llunyà de la meva veu. La meva persona arribar a tu i em retorna.

ECO, Eco, Eco, ec, e...

Em sents? sents?

Mirades que veuen la seqüència del moviment, unes mans semi difuses que dibuixen en l'aire colors i textures on retenir els sentits, com una capa encrostada al cos. Ens arrenquem les crostes salades, dels impactes de les paraules, paraules, paraules...

Em sento sol i algú em parla, és l'eco de la teva veu, em sento sol i jo mateix m'acompanyo.

3 comentaris:

Aurora ha dit...

Com sempre, tocant la fibra...EH!
Mentres tinguis paraules, mai estaras sol!....alguns no tenim ni això.

Núria ha dit...

Paraules, paraules,... a vegades semblen un eco, altres ressonen al buit, altres tenen contingut. A vegades només són simples paraules.

Anònim ha dit...

M'agrada

Ixena