Aquell missatge mal interpretat, aquell consell que no vaig escoltar o potser el fet que el meu cos va dir-me alguna cosa que no havia sentit mai. I com que no ho sabia, ho he aprés ràpid, la vida no para, no espera i de cop tot s'evapora.Jo sols busco un rumb, un flux de llum que em faci de guia, i sense voler-lo trobar, el vaig sentir. I ara arriben els dies d'estendre les veles, el vel semitransparent que cobreix els meus ulls del flux de llum, i qui sap quan és el moment de dir ara... encara que tot al teu volant cridi: SENSE POR!
El desig només segueix el curs paral·lel, i l'amor no és una via sinó una xarxa, dies plens d'amor i solitud...
Hi ha tantes inoportunes que no esperem, que després ens donem compte que allò inesperat és realment el que necessitem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada