La fredor sempre s'interposa entre tu i jo, i estic força segur que quan més ho veig, més ho sento. Potser la sensibilitat no és una qüestió de sentir, sinó de sumar sentits. O simplement de creure que sents. O que no ho sents...Però sigui el que sigui, no vull que això pari.
Llegeixo la meva fortuna i no puc saber si sempre estaré aquí, o tu allà, suggerint que no marxis o si vols que em quedi, tu i jo sabem el que em preocupa.
Expliquem perquè encara ho sento. Perquè encara sento que tot això hauria de ser bo, com si fos un olor dolça que ambarina els meus pulmons. Perquè haig d'esborrar de la meva vida un color?
On ets, que no et veig?
1 comentari:
Estan molt bé aquestes paraules que has palpat amb el teclat. I la foto és teta gallega! És teva?
Publica un comentari a l'entrada