Fa uns dies vaig llegir un conte, que em va fer pensar força. De fet acostumo a pensar a plantejar-me moltes coses sempre que llegeixo o em diuen coses, en tot sempre hi ha alguna cosa que et fa donar voltes i aprendre quelcom.A vegades és una paraula, a vegades el significat, a vegades tot en el seu complert, d'altres és un color o una mirada, però sempre hi ha quelcom a extreure.
Perdoneu que no l'escrigui en la seva totalitat però sols pretenc transmetre l'idea, el conte deia així:
" Un gran senyor del bosc, un dia va reunir un animal de cada especie, i els va demanar un per un , que volien ser.
Així que li preguntà a l'elefant, tu que vols ser? I l'elefant va dir, jo vull ser formiga.
El goril·la volia ser cocodril, i el cocodril volia ser salmó. La puça volia ser gos, i el gos volia ser llangardaix. I així un per un van anar responent. I finalment li va toca el torn a l'home.
El gran senyor li va preguntar a l'home, tu que vols ser? I la home va respondre, jo vull ser feliç!"
No hem de voler ser res més del que som, perquè nosaltres som únics. Val la pena somriure i plorar, perquè darrera de cada somriure i cada llàgrima, hi ha una espurna de felicitat!
Jo com aquell home no vull ser res físic, tansols vull ser tot el que la llum també pot arribar a ser.
2 comentaris:
No puc dir res... ara pensaré...
Ixena.
Després del conte el gran senyor es devia $&#* en tot. Li devia costar menys transformar elefant a formiga que no pas donar la felicitat. No crec en la felicitat, penso que es un invent d'aquesta societat consumista que només pensem amb el nostre benestar. Més que felicitat diria que tenim petits moments de descans, petits moments de no-problemes.
Publica un comentari a l'entrada