
Lluitar per les coses que crec i per les persones que estimo, lluitar per cada un dels passos, no importa la duresa dels cops quan impacten contra el meu cos esgotat, la llum de la vida és prou plena com assentar-me a plorar.
Vull dir-te que el camí de l'estrelles és infinit i que ahir, va ser avui i avui serà demà... i així sense voler-ho, sense creure-ho, canviem d'instant de lloc, de ser... tot es transformar per assolir quelcom més bo o més dolent però res, segueix igual...
Lluitaré per un món millor, per això us desitjo un dolç bes... us farà falta quan la foscor ombregi la teva ullada.
Somriu quan vulguis i plora quan ho necessitis!
Un llarg camí ens espera, el tens en les teves mans.
2 comentaris:
Gràcies! Les teves paraules ajuden en hores fosques i il·luminen el dur camí.
Agafo el bes que m'ofereixes i te'l retorno per quan tu també el necessitis.
Ixena
va bé lluitar encara que t'enduguis cops, així et fas més fort...encara que no sempre aprenguis la lliçó.....
Publica un comentari a l'entrada