diumenge, de febrer 24

Aigua


Aigua, sóc aigua... penetro, em filtro a llocs que ningú mai trobarà, a dins de la nostra propia ànima, puc acariciar el teu cor, palpar-lo amb aigua càlida.

Amb aigua freda puc fer-te tocar de peus a terra, o fer-te flotar per sobre un oceà.

Navego, sense voler-ho, és la meva remor, el meu moviment d'anada i tornada. Em barrejo amb l'aigua de la pluja, del riu, del mar... l'aigua de les llàgrimes...

Sóc aigua per rentar-te la cara, aigua fresca... aigua transparent!

M'evaporo i em precipito... sobre teu, sobre el teu cor, sobre els arbres, els animals, les estrelles, la lluna, el sol... puc fer que l'aire tingui cos, o que el foc sigui més lleu, puc donar vida i puc guarir les ferides. Fins i tot puc treure la set d'aquells que estàn secs i no li troben el gust a la vida.

Si tu vols jo m'obriré un camí fins a tu, perquè la meva aigua arribarà fins on ets tu.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Quina humitat més sensual i romàntica!

Anònim ha dit...

Jo, soc foc, i necessito aquesta aigua..perquè moltes vegades, no li trobo el gust a la vida, hi et puc dir, que de veritat, penetres dintre del meu cor. Ja saps quin foc sóc?