Heu pensat mai, les decisions que ha de pendre un soldat, tot sol. És que realment està sol. Lluny de casa, amb un grup de gent que pensen igual. De ben segur algú domina el pensament. Potser perquè no sóc de fusta i sóc humà, porto dies pensant en una cosa:"Les armes perquè serveixen, per matar o per aconseguir la llibertat?"
Hi penso perquè de ben segur un soldat amb cor de fusta ha de respondre aquesta i preguntes similars amb pocs segons, cada dia gairbé.
Oi, que en sabeu la resposta. Jo encara no li he trobat.
1 comentari:
Potser és millor un soldat amb el cor de sang, però sang que corri per les venes, sang que estimi
Publica un comentari a l'entrada