dijous, de gener 3

No sé mentir

M'estic adonant que no sé mentir. Ara és quan puc treure l'argument aquell de, qui farda d'alguna cosa, significa que en pateix d'allò. Per tant podeu considerar que sé mentir.

Mireu, jo crec que d'alguna manera tothom menteix, però jo puc dir-vos que no en sé de mentir, em descobreixen fàcilment, o el meu propi cos dona senyals d'alarma... Atenció, atenció estic mentint! Diu la cara vermella o aquella gota de suor, sempre freda, que baixa per el front.

No sé mentir. Ni m'agrada que em menteixin. No sóc del que paga amb la mateixa moneda, jo estic força fet a la meva, però no menteixo, això no vol dir que no hagi mentit o que no menteixi mai més, però a vegades has de mentir.

I quins motius conviden a mentir, que justifica que ho facis? No sé per on començar, però diria que la impotència, el descontrol, l'obsessió, el desig... ens poden conduir a fer-ho, però realment mereix la pena fer-ho. El que em fa més ràbia de tot plegat, és que menteixes un cop, i ja ets mentider, et passes mitja vida essent sincer i qui t'ho reconeix això? Sempre esperant la relliscada.

Per tant, no sé ben bé el que haig de fer, si mentir i que em tractin de mentider, o no mentir i que el dolor que pot causa ser sincer sigui directa. Això em confon, però sempre dic la veritat i no sé pas quantes plantofades m'he endut!

Patim, patam... això per dir la veritat! Poum, patum.... això per mentir!

Que complicat!!!

Sabeu què, millor que em fotin una cleca per dir la veritat, que no pas arrossegar la mala consciencia que he mentit i que m'ho mereixia. IAixò si, si menteixo serà per protegir-vos de qualsevol mal.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Estic amb tu! Tens tota la raó del món!
I jo tampoc sé mentir i em considero no hipòcrita, però vista la teva reflexió, vol dir que sí que ho sóc? ostres tu!
Ja hi pensaré...

Ixena