Temps de promeses

Estem submergits en ple temps de promeses, altrament dit propòsits. Qui diria que els propòsits són només exclusius per aquesta època de l'any? Si la meva ment no va errada, crec que les promeses o els propòsits als quals m'he reptat al llarg de la meva vida, sempre han sigut en dates importants, no en un canvi d'any, ni al començar les vacances d'estiu.

Recordo que quan era més jove, més adolescent no tenia massa consciencia de tot plegat, pensava i em deia com un propòsit sublim: has de trobar la teva estimada.

Ara somric pensant que inconscient que era aleshores, i quina veritat més gran que em marcava com a propòsit. El doble joc està en el fet, que troba la meva estimada és una cosa que no es troba perquè un vol, sinó que hi ha tants factors que hi entren, que no ens serveix massa tenir el repte d'assolir tal fita. Però tota persona que hi ha a la meva vida, per a mi és estimada. Per tant, des de el dia que em vaig fer el propòsit, fins avui he anat trobant un munt de gent, a la qual he estimat, la qual he dut i duc dins el meu cor, així he complert amb la major part del propòsit. N'estic feliç, satisfet.

Però em queda un gust amarg, perquè el cor a vegades juga males passades... La persona estimada, la que has buscat durant tants anys, a vegades no la pots tenir com tu vols, però sempre esdevindrà quelcom important. Perquè ella, com totes les altres persones, sempre seran persones estimades per mi, i això en aquesta vida no té preu.

Sabeu que, amb propòsits o sense, per sort sempre tindrem la possibilitat de mirar el cel i mirar les estrelles... alguna hi haurà que brilli més.