dilluns, de desembre 31

Llenguatge


A vegades no sé quin llenguatge haig de parlar. Si haig de parlar amb la boca, amb les mans, amb la mirada. L'únic que sé, és que la paraula contamina... i les mans són tan expressives.

Les mans parlen en tots els idiomes, en totes les fases... les mans, les meves mans que a vegades escriuen paraules, dibuixen i esborren.

N'estic cansat de ser tan expressiu, de que tothom em digui que sóc de paraula fàcil, que la paraula és la meva hermadura... us equivoqueu tots aquelles que ho penseu, la autentica hermadura són les meves mans, les paraules només són petites dosis de pensament i filosofia... encara que a vegades diem sense pensar. Perquè encara que pensessim el que diríem, les paraules sempre aconseguirien expressar el que no volem fer entendre.

Parlar més amb les mans i pràctica més el silenci... perquè abans de parlar s'ha d'aprendre a escoltar.

Així que començaré l'any amb una nova manera de parlar, si em busqueu en paraules, seré aquí, si em busqueu en persona, seré en les meves mans.