dijous, de setembre 13

La veueta


I els astres avui han parlat amb tu estrella, mentre jo dormia i feies pampallugues a l'horitzó dels meus ulls. La nit queia calorosa i somiadora entre les meves mans de poeta, que desfullaven els somnis amb tòpics... si, no, si, no...

Avui he tornat a néixer com cada dia, créixer per veure, aprendre i marxar corrents.

La vida és dolça, com cadascuna de les fiblades que sento a la meva pell quan tu m'il.lumines estrella, que el camí és tan llarg quan alço la mirada, és millor mirar cel amunt i no veure el camí, mentre camino. Imagino que em prens de la mà, i toca't, mai millor dit per una estrella, començo a traçar línies en un quadern de dibuix en el qual les línies configuren la teva immensitat, que absurdes semblen les paraules quan les pots dibuixar, i que absurda sembla la vida quan no sents.

La nit té una música, la teva veu.