dimarts, de febrer 1

Aleshores plou

Arriba l'instant somiat, aquell que les gavines en ocasions s'enduen volant. És tant evident, que no saps que fer, no saps com actuar. Penses, en accés, i actues acuradament.

Aleshores plou, molt aprop. Tan aprop que et mulles, i somrius.

No tens por, ni tens son, ni tens fam, tens il·lusió per tornar a volar, tot ha canviat, no cal mirar enrere, perquè tot el que vull ho tinc al davant.

Cap comentari: