dimarts, de setembre 22

Mar de fons


Estem rodejats per mars profunds, que penetren poc a poc sobre els nostres peus, com la platja al mar, però canviant la sorra aspre per una pell estovada i blanca de tanta aigua dòcil.

Estem aïllats de tot, de tu, de mi... del temps, que vaivé en forma d'onades.

Estàs allà vora la mar assentada, la brisa t'acarona com les meves mans meloses, t'imagino com una sirena amb por a nedar, el perfum de calç s'escapa pel porus profunds de la teva pell plena d'escates, i el sol reflexa en la teva mira reptiliana.

Estic aquí pal plantat entre la mar, com una barca en ple naufragi, sense rems, sense saber pescar, sols empassant-me l'aigua salada que em fa sentir els glops espinosos, com si espina a espina, sal a sal, sàpigues que m'allunyo de tu, de tot, del peix i la xarxa.

Estem rodejats per aigües estancades que treuen el nas a totes les costes, però tot el que saben d'elles, n'és l'olor de terra mullada.

Ningú recorda a la costa que ens estimàvem, ningú recorda que Ulisses estimava una sirena ,com tu estimes al mar.