Pansir

Perdut, em sentia fora, entremig d'un buit espacial, entre la recerca de la inseguretat dels mots. Queien i aprenen a sacsejar les ales, mirava avall i res em venia a la ment, buscava el meu lloc entre l'aigua i el vi. Això era el meu ahir.

Sento que tot m'arriba, i els mals oblido. I així es panseixen les pors, el que fa desglossar una part de l'historia que em guia, i em fa veure més clar allí on vull anar.

I així engego un viatge, deixant que els sentiments siguin el meu flux, tancant els ulls i mostrant tot el que sé per vèncer els imprevistos. M'obro a una lluita inesperada, i allibero el record que em consumeix en mig d'una transparència, i sento com negar l'abandonament fa minvar les meves pors.

Reflexes de llum sobre una gàbia, que la porta ha obert, dins m'ofegaven els dubtes, ara els meus anhels creen el millor dels les creacions possibles, una mirada plena de vida a un horitzó incert per descobrir.