Primavera

Comença la primavera de veritat, no ho dic per la pluja, ni ho dic per el sol entre núvols que càlidament escurça pantalons i samarretes.

Les meves ales ja surten, i començo a papallonejar d'estrella a estrella, en un vol plàcid i dolç. Com una llegenda, que cada primavera neix i vola a vol trencat deixant-se duu pel moment, reprenc el sons dels pianos que ploren, i les mels que degoten entre mots. L'estiu serà feixuc i calorós, per no el suficient per esquinçar-me, sols la tardor que farà les meves ales de colors caduques farà que les estrelles m'oblidin, i que com una llegenda em recordin tot l'hivern.

Comença la primavera, comencen els colors, comencen les cançons...