Oscar Wilde

Oscar Wilde, ésser que segueixo amb un certa empatia en cadascuna de les obres. A vegades penso, sento i em crec que té molt de mi, en les seves paraules, en els seus pensaments. El comprenc no com un referent sinó com si fos el meu propi pare, o sense intentar buscar identificatius parentals, com si fos la meva pròpia sang.

Personatges que van existir fa molts anys i que han estat premiats amb el record immortal, no importa el que siguis sinó el que fas, no importa que et premin en vida, sinó que puguis seguir viu segles i segles. Permeteu retre un petit homenatge a aquest esplèndid dramaturg amb unes paraules seves però que jo he intentat construir de forma diferent:

" A vegades podem passar-nos anys sense viure, i de sobte tota la nostra vida es concentra en un sol instant, perquè l’ésser ha estat fet per estimar a qualsevol, mentre que tendim a pensar que una dona ha estat feta per ser estimada i no per ser compresa, però no us deixaré de parlar mentre deixeu d’escoltar-me, m’agrada escoltar-me a mi mateix, és un dels meus grans plaers. Sovint mantinc llargues converses amb mi mateix, i sóc tan intel·ligent que no entenc ni una paraula del que dic. L’únic avantatge de jugar a aquest joc, és la de jugar amb foc, un aprèn a no cremar-se.

Si algú de vosaltres realment vol saber com és una dona, no l’escolteu, sols observeu-la, mireu-la... Perquè les preguntes mai seran indiscretes, però si que ho seran les respostes.

Tothom hauria d’estar sempre enamorat, per això no hauríem de casar-nos. El menys freqüent en aquest món, és viure, la majoria de les persones existeixen tan sols. "

Wilde va posar en practica el que és coneix l’art per l’art, la vida per la vida, l’amor per l’amor...

Res justifica res, només les ganes, inquietuds que tenim de conèixer i trepitjar noves terres, i nous terrenys, noves experiències en el nostre estat més pur.

La bellesa sempre és superior al geni, fins i tot a tu, Oscar Wilde.