La diada, el dia que es proclama l'amor nacional en les meves terres estimades.Mentre desfullo margarides sota la llum de les estrelles, per veure com els pètals es transformen en precioses roses blanques que omplen les meves butxaques de paraules dolces i amables.
El dia que no regalaries una única rosa, sinó infinites, una per cada ésser d'aquest planeta, per què tots mereixem sentir que algú ens estima per sentir-nos forts i valents, per no tenir por i somriure a la vida.
Llibres que proclamen la tasca meva i de tants companys que prenem la ploma per escriure la trascendencia dels mots al traspassar el nostre cervell acuriassat que mescla la vida, amb la poesia i el pensament.
Diada d'amors nous, amors desconeguts i amors perduts.
Diada que serveix per quedar-me amb les espines i regalar-te el perfum de la més bella flor, perquè els pètals de la rosa desfullada flotaran sobre l'aigua que trepitgem.
Diada d'amors nous, amors desconeguts i amors perduts.
Diada que serveix per quedar-me amb les espines i regalar-te el perfum de la més bella flor, perquè els pètals de la rosa desfullada flotaran sobre l'aigua que trepitgem.
1 comentari:
No estiguis tan trist...Papallona!...Avui només es un dia més. Vola!!! vola molt, que tu pots...
Publica un comentari a l'entrada