Sabeu, ara comprenc més que mai quina és immensitat real del petit espai que anomenem amor. Que significa viure i morir per qui estimes, encara que després arriba de nou la seva mirada i et desfàs una vegada més.Ara comprenc que l'únic que pot transformar en aquesta vida, és el temps.
Perquè l'únic que faig dia rera dia és passa comptes amb els errors que he comés, i sé que un dia d'aquests, encara que només sigui amb els gestos que acompanyen les paraules, em faci entendre perquè no entenc res, perquè sé molt bé el que guardo a dins, és bonic, gran i sincer.
Ara, sé que cada dia moro per fer-ho bé.
2 comentaris:
Saps, tots morim cada dia, una mica...I cada dia vivim, una mica...
M'has fet pensar en Lorca. En alguns sonets "del amor oscuro", parla del viure i del morir i de l'amor.
Ixena
Publica un comentari a l'entrada