dimarts, d’abril 8

Cuc de seda

A les nits de primavera, quan el sol deixa d'escalfar la terra, i la fredor de l'hivern retorna, amagats entre les fulles d'arbres dolços, trobem petits cucs de seda.

Jo com un cuc, he fet hivern prop de la caldera, per guarir-me les ferides, i veure més clar el meu vol. Ara penjo d'un arbres dolç, entre fulles de cireres, mentre teixeixo de colors que no coneixem, les meves ales, les omplo de paraules, de coses apreses, de somriures. Les ales mica en mica van prenen volum. Jo cada vegada deixar-ho de ser més cuc, per ser més papallona. Però dins d'aquest saquet blanc, de seda, no deixo d'observar de nit les estrelles. El meu primer vol serà a trobar-te llumineta, el primer vol de color serà per dibuixar-te l'alegria, la felicitat, l'amor.

Jo sóc un cuc de seda, que teixeix el seu futur, no és qüestió de tenir pressa, sinó de fer-ho tot amb amor.

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

L'important és no quedar-se dins, per molt bé que s'hi estigui, i atrevir-se a volar

Anònim ha dit...

Crec, que jo sempre té vist com una papallona...I sé,que sempre ho seràs per mi.
La teva metamorfosi, són els colors de les teves ales...perquè no sempre són del mateix color...(La papallona, més maca, del.."mundo mundial").

Anònim ha dit...

Ja és hora de ser papallona! De volar i decidir per on vols anar i què vols veure des des les altures.
Els colors de les papallones són bonics, de quin color ets?

Ixena