Un dia vaig deixar la llum de l'ànima de la mare, per veure la llum del dia. Al mateix moment vaig veure la llum dels ulls de la meva família. I el meu caminar sempre ha estat entre llums.
Ja en fa d'anys que camino sota la llum d'una lluna, d'un sol... Caminant entre la llum de les papallones que bateguen, les gotes de pluja que ressalten la bellesa dels éssers. Rajos de sol que il·luminen tot allò que mereix ser il·luminat, com un estrella. Tots som il·luminats, perquè encara que no ens donem compte hi ha alguna cosa que fa llum.
Siguin estrelles, cuques, gotes... siguin fins i tot persones... la llum de la vida val la pena, gaudir-la amb plenitud.
Imagino que quan mori viatjaré a la pura essència, a través d'una carretera plena de fenals que il·luminen amb una llum taronja, el meu camí cap a la llum blanca.
Suposo que no enteneu massa perquè us parlo d'això, fa uns dies era un cuc de seda, esmicolat i poruc... teixia i teixia les meves ales... el cuc va caure de l'arbre, deixant de teixir així, per arrossegar-se entre la pluja sota una fulla.
Sabeu que vaig veure entre la fulla, una llum que no havia vist mai... la llum que traspassava la vida... la llum que em deia que havia de seguir teixint per arribar fins a les estrelles.
Ja en fa d'anys que camino sota la llum d'una lluna, d'un sol... Caminant entre la llum de les papallones que bateguen, les gotes de pluja que ressalten la bellesa dels éssers. Rajos de sol que il·luminen tot allò que mereix ser il·luminat, com un estrella. Tots som il·luminats, perquè encara que no ens donem compte hi ha alguna cosa que fa llum.
Siguin estrelles, cuques, gotes... siguin fins i tot persones... la llum de la vida val la pena, gaudir-la amb plenitud.
Imagino que quan mori viatjaré a la pura essència, a través d'una carretera plena de fenals que il·luminen amb una llum taronja, el meu camí cap a la llum blanca.
Suposo que no enteneu massa perquè us parlo d'això, fa uns dies era un cuc de seda, esmicolat i poruc... teixia i teixia les meves ales... el cuc va caure de l'arbre, deixant de teixir així, per arrossegar-se entre la pluja sota una fulla.
Sabeu que vaig veure entre la fulla, una llum que no havia vist mai... la llum que traspassava la vida... la llum que em deia que havia de seguir teixint per arribar fins a les estrelles.
3 comentaris:
aquesta llum és la que has de seguir, la pròpia llum. no et deixis guiar per la llum d'una estrella, xq ella no sap quin és el camí que has de fer.
A poc a poc, tots mirem de teixir la nostra vida...i de seguir la nostra llum.
Sempre fent pensar...Ole!!
Què passa, però, quan no hi ha llum? Quan la cerques i recerques però només hi ha foscor?
Ixena
Publica un comentari a l'entrada