Veus en el meu cap, veus dins le meu cap, veus en el meu cap...Veus en el meu cor, veus dins el meu cor, veus en el meu cor...
Aquest és el lloc on et sento a tu, quan m'estrio al prat entre el fred i el record, mirant les estrelles, sé que a vegades preguntes per mi, però només estic aquí esperant, veient com passa el temps.
Es dificil saber que s'ha de fer en un moment com aquest, quan sento que perdo la realitat entre somnis de poeta, la bellesa està en la meva ment, mentre menteixo al meu cor, les llàgrimes esborren empremtes del teu record.
Estic segur que trobaré la teva estela. Perquè serà l'únic que camí a fer, per no sentir-me sol.
Estrella no canviis...
2 comentaris:
Que trist!, trista em sento, la pell de gallina m'has posat, i el cor?...i el cor, el tinc partit en dos, un tros està amb una papallona i el altre amb una cuca de llum.
Quin escrit més sentimental i dolç
Publica un comentari a l'entrada