dimarts, de març 18

Exprimir la fruita

La vida és la raó d'anar pujant i baixant graons. Un camí que hem de fer, no podem restar parats, avancem o retorcedim. Com tots els camins, hi haurà passos fàcils i dificils, n'hi haurà de durs, però si estàs de sort i amb l'ajuda d'una estrella tindràs passos fàcils, perquè tenir companyia en aquest viatge és tan agraït, com les gotes de pluja que acaronen els arbres.

Jo només intento ser un ésser moral, entendre i escoltar el que dieu, el que expresseu. Opinar de forma sincera i estimada. He hagut de mastegar molta terra, perquè creia que essent bona persona, fent bones obres, essent un angelet... aconseguiria el que voldria. Però ara ho veig diferent, si que he de fer tot el que deia anteriorment, però tothom ha de trobar allò que significa més per tu, més que qualsevol altre cosa en aquest món... i quan la trobes lluites per ella, t'arrisques, ho anteposes a tot, el teu futur, la teva vida... pot ser que el que facis per aconseguir-ho no sigui honrat, per això tan fa, perquè sempre hem de saber que el suc, compensa haver exprimit la fruita.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic tan i tan d'acord amb tu! la vida per mi és com una taronja, i la he de exprimir tan com pugui. Com m'agradaria exprimir-la amb tu...jeje, perquè tu si que ho fas! EH! Papallona!

Anònim ha dit...

Hem begut de la mateixa llet i també em passa el mateix. Ara voldria ser dura, forta, cruel í més, però m'és impossible.

Salar ha dit...

See here or here

Núria ha dit...

La vida, com la fruita, l'hem d'exprimir al límit i si hem d'apostar fort en alguna ocasió, perquè s'ho val,... endavant!