Raons que fan més grans les Raons

248 dies, 11 hores i no sé quants minuts preparant la meva opera prima. Avui enfilo la recta final i d'aquí 2 dies ja estaré parint. I quin patir, mare meva, quin patir.

Però a diferencia dels resultats que es poden veure i podeu veure vosaltres mateixos, això m'ha aportat i ensenyat més coses de les que un pot creure, fins i tot que un mateix es creu!

Començant que és un exercici expressiu, de comunicació i interacció, en el qual em sotmeto a la sempre difícil i desvalorada tasca de comunicar emocions, sentiments i pensaments, tot ha tingut una tornada amb un causa-efecte que em deixa sense paraules.

Sentir la gent que m'anima, saber que puc comptar amb els somriures, les il·lusions, les mans d'algunes persones. Aprendre a demanar, donant a canvi un favor. No calen diners per fer coses, sinó oferir el que saps fer. Veure que la dimensió de tot és més voluminosa i que tot et transporta a una espai de divagació gairebé platoric... A la creació súblim de l'artista, de la persona... dir per ser escoltat i a més a més continuar dibuixant somriures.

Ara sé que m'importa de veritat, i no m'importa fer obres o coses per guanyar-me un nom, ni m'importa que la gent al sentir el meu nom, em valorin pel que faig i qui sóc... sinó perquè he sigut capaç d'aporta-vos emocions a flor de pell... de sotgerir-vos i preguntar-vos quan us mireu al mirall almenys una vegada qui sou?

Jo des d'aquí dono gràcies a la meva estrella, a la meva cuca de llum, a la meva consciencia i a tots els que m'heu fet costat i m'heu fet sentir una mica més ric!

Perquè no importa qui sóc en la meva solitud, sinó qui sóc en el vostre cor!