dissabte, de febrer 9

Llum


Llum, la nostre vida està plena de llum. Tenim llum en el dia, en el càlid sol. Tenim llum en la nit, en les estrelles i lluna freda. Tenim llum en les mirades, que mostren a mode de brillantor infinita, el reflex interior del nostre ésser.

Persones amb llum pròpia. Animals que saben expressar-se amb el seus ulls. Plantes que fan brillar les seves fulles, les seves flors.

L'aigua cristal·lina, també fa saltar la llum amb el sacsejar de minúscules gotes.

Tanta llum veig ens els meus ulls que la pròpia llum em cega de tant voler-me tornar llum.

A vegades penso que no voldria ser res més que llum, aquella flama, aquella llumeta que brilla sempre més... que sempre hi és....

Però només sóc un espelma, que il·lumino i il·lumino i un dia deixaré d'il·luminar.

Quan estigui a les fosques, quan m'hagi consumit, no deixeu de recordar la meva llum.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sols, et dire, que tu sempre has set llum!! ja saps qui sóc, no?