La vida és un jardí de flors. Hi ha flors de colors, flors de dos pètals, de tres, de quatre... flors que diuen si o no, flors que neixen i flors que moren. Flors que ploren. Flors que estan soles i flors que acompanyen. Flors que parlen i flors que callen.
Hi ha flors que recorden i flors que fan recordar.
Però totes elles són flors?
Quina és la teva flor?
Gràcies flors per la companyia.
3 comentaris:
Jo,alguns dies, sóc tot elles.
Alguns dies...no sé ni que sóc.
I, quina és la meva flor?...Jo!!També m'agradaria saber-ho jo.
Jo sóc un jardí tot buit, tot ple de terra terrosa banyada per una aigua un xic mullada...
De vegades m'esclata una flor al fron amb el seu obrir-se de matí amb la llum del sol. Per desgràcia em tapa els ulls i no em deixa veure res.
A la nit, quan es tanca, veig perfectament, pero no hi ha prou claror per veure com és aquella flor que estimo.
No tinc sort...
També hi ha flors boniques i flors molt lletges. Depèn del dia només en veus de boniques, d'altres només en veus de lletges i relletges...
És un misteri de la natura!
Ixena
Publica un comentari a l'entrada