Compendre la mort també és viure

Dies com el que avui estic vivint, són els que t'ajuden a comprendre amb més o menys amargor, que és la mort. Jo sempre he tingut una particular forma de viure o de comprendre la vida. Sempre m'han retret que des de ben jove penses en la mort. Però que és la mort?

Hi ha una evidencia, que és deixar de viure, però de forma de física, en un cos, sempre vivim en el record i la memòria.

Crec que comprendre la mort ens fa molt més dolça la vida i menys dolorós el final. No estic pensant en morir-me, tan sols que avui sóc conscient que qualsevol dia en qualsevol moment puc morir, i així cadascú de nosaltres. Jo ploraré la mort dels que estimo. Vosaltres plorareu la meva mort, però la mort és l'única veritat d'aquesta vida.

Altres cultures, no tan lluny de la nostra, comprenen la mort com una festa, la mort és el començament, la mort és viure, la mort és entendre el que som, la nostra essència...

Jo no vull que ningú mori, ni vull morir... però estem predestinats en morir-nos... si més no de cos, si més no de pols.

Viviu i no comprengueu la mort com quelcom dolent, sinó tanmateix com la última gran cosa que farem en aquesta vida, perquè hem de parlar de la mort com parlem de la vida, perquè la vida no existeix sense la mort i la mort no existeix sense la vida. És com parlar d'un fill, sense parlar de la mare...

Comprendre la mort també és viure!
Viure significa fer totes aquestes coses que duem dins el cor!