dissabte, de setembre 30

Perfecta: Daria.

Perfecta, paraula que acostumem a expressar quan creiem estar en un estat moral, ètic i físic gaire immillorable o això creiem. Que jo expressi això no ho faig pas en un to irònic, al contrari, ho faig perquè si gaire bé podria dir que tasto el glop dolç de la perfecció, no vull imaginar que significa que vol dir tenir la boca plena de dolçor, és millor descobrir-ho i deixar pas a la realitat no una suposada consciència.

Si gaudeixo d’un moment perfecta, en el sentit més literari i lèxic possible, perquè si em paro a pensar encara hi ha moltes coses que m’agradaria canviar, i fixeu-vos bé que he dit canviar i no millorar. És important que us fixeu en això perquè les paraules diuen moltes coses i sabeu m’he donat compte que per molt que sàpiga de paraules, el meu pensament és tan ràpid que construeixo bé les frases, per tant és millor processar a poc a poc i trobar la paraula justa. Potser aquí comença la meva perfecció, en les paraules que emeto, les que mostren la meva vàlua com a persona, les que em defineixen com sóc molt millor que els teus ulls veuen, encara que també tindrà molt a veure el que el meu silenci et comunica. I així arribem a comunicar-nos, jo i tu, jo i el meu entorn, jo i el món, jo i els somnis... Tot és perfecta quan em diuen...

Joan has canviat! -Que? – Has canviat. – Com? - Si, si has canviat... –Perquè? - Per... se’t veu diferent, més feliç i el teu discurs té un altre to... – Ah si... – Si, si... –De fet han canviat moltes coses. – Ah si... – Si, si... – He après que vol dir ser feliç i emprendre un nou discurs... – Perquè? –Perquè havia de canviar, no... no podia seguir... –Com? – Havia de canviar. –Que? – Res... ara tot és perfecta.

Em veuen diferent, i em sento diferent és això una al·legoria a la veritat, o la veritat és en la al·legoria dels nostres sentits que coincideixen en dir que he canviat... canviar vol dir que he millorat?

Deixem-nos de romanços, he canviat i sabeu perquè... perquè he viscut, una realitat nova i alterada, he viscut i m’he adaptat, he viscut i intervingut com a ésser i tornat a canviar de realitat i he pensat qui era... i pensant qui era, he trobat trossets de mi que havia deixat enrera lligats a una paraula que m’ha configurat un discurs, i aquest discurs m’ha creat un necessitat de tancar els ulls i escoltar el meu entorn sense pronunciar-me, i el silenci m’ha parlat i al obrir els ulls tot havia canviat, fins i tot puc sentir com algú m’agafa la mà i comparteix amb mi alguna cosa més que paraules... Ostres això és perfecta! No cal que ho juris...

Tot allò que aprenc, que aprenem, s’acumula a dins el nostre cap, i ha de passar el filtre de la inconsciència, perquè podem fer ús del que aprenem de forma automàtica i no meditada . Si un parla més pausat, més reflexivament, més meditat ajuda a que no hi hagi malentesos, però sobre tot és important que parlem menys i escoltem més, fins i tot escoltar-nos, cerca el veritable sentit del que diem i del que ens diuen, evitar donar missatges de forma automàtica, evitar donar paraules fluents, emergents... i que si s’emeten de forma ordenada és perquè la nostre inconsciència en regeix en la majoria dels casos... i això de pensar en 300 pàgines per segon per configurar un missatge és molt més complicat del que sembla.

La meva perfecció passa per retrobar el meu jo, la meva confiança, la meva estima... i tot això donar-ho als que observeu el meus passos i als que d’alguna manera em creeu confiança, perquè jo us escolto i vosaltres m’escolteu. Perquè el cor batega de nou i sobretot perquè aprendre cada dia em retorna la il·lusió per compartir amb tu el meu dia a dia.

...fins i tot és perfecta quan escric, quan llegeixo el que penso i escolto Adore de Samshing Pumpinks per trobar dins d'un cap ple de paraules i buit de pors la manera d'explicar-vos que tot és perfecta, oi Daria?