dijous, de juliol 27

Tu interactues?

Com ho podria dir perquè fos fàcil, concret i entenedor... Perquè els meus arguments interactuessin en tu d’un forma humana, i no hagués de recórrer a les paraules, monòlegs i inquietuds d’un somiador.

Estic pensant que la tecnologia aquesta que ens envolta, i ens fa més a prop de la gent, és la responsable, perquè ens fa interactuar de forma llunyana i fred amb altres éssers, però sempre amagant la cara... Quan la interacció entre individus existeix des de fa milers d’anys, des de que dos homes del nerdental, vas sentir por a veure foc, i van fugir per cames. Aleshores jo em pregunto, perquè no interactuem les persones, amb mirades, amb paraules i gestos directes, com s’ha fet sempre i ens amaguem darrera d’un objecte. La duresa de les meves paraules, també són per mi, però coi, que quan dos persones parlen cara a cara, descobreixen coses, en canvi a la llunyania i en la fredor, el descobriment pot ésser comprés de forma diferent... Em perdonaràs amb el que diré, però collons deixem-nos estar de tan sms i tan msn... i interactuem més al llit!

Aleshores em sento responsable d’haver susbtituit una cosa per un altre, encara que mai ha sigut així, perquè la interacció sobre les persones de forma directa, és el que em manté viu. Aleshores és quan entrés tu, i em qüestiono perquè la nostre interacció es base, en arguments i coses per descobrir. Potser jo en sóc el responsable, per això em sento trist...

Les mirades, les paraules, els gestos encara que tu els entenguis, mai rebran el fruit que espero, però els haig de fer, és la meva manera de interactuar amb tu, si puc dibuixar un somriure i esborrar-me una llàgrima, creus que deixaré de fer-ho. Però, després em sento satisfet pel que fet, i encara que no sigui en mal intenció, no comprenc alguns teus gestos... això em ralla. Després el que passa és que m’injecto dosis d’optimisme, per suportar el dolor, que dins crema tot això... I potser drogat per les injeccions, em sento estúpid, mal·leable, vomitiu, lleig, inferior... Tal vegada perquè?

Primera perquè la meva interacció amb tu no rep res a canvi, quan un interactua amb mi, el que em diu em fa pensar i això és el que dia a dia fa configurar-me els pensaments de nou. Segona, perquè tanta absurditat em deixa perplex... Besar-te, no és un repte per mi, sinó un somni. Tercera, vist des de punts de vista llunyans i diferents, estem parlant del mateix, vols que m’encadeni al temps?

El temps l’únic que fa és convertir-me en un ésser impiu, i absorbir tots aquelles comentaris aliens a mi, però que creus, coi, potser si que jo sóc així... un obsessiu, que no té ni idea del que és l’amor i l’únic que fa és amargar la vida dels altres...

Mort! Massa explicita la paraula per ser un final, no?