dissabte, de juliol 22

Daria (I)


No puc parlar del bes

si besar-te no és parlar-te.

paper mullat sóc

sota un pluja d’Agost,

se’m ressequen les paraules

que amb la tinta del pit

vaig escriure’t un dia,

que si he dit i no he fet

no és per ignorar-te,

sinó perquè la suor del dies

no em deixen veure

més enllà dels peus.

No puc parlar del que som,

he deixat descansar la ploma,

ara et puc donar la mà

perquè tinguis on agafar-te,

que jo...

que jo...

Aprendré a volar, abans de saltar!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

I like it! Good job. Go on.
»

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.