No puc parlar del bes
si besar-te no és parlar-te.
paper mullat sóc
sota un pluja d’Agost,
se’m ressequen les paraules
que amb la tinta del pit
vaig escriure’t un dia,
que si he dit i no he fet
no és per ignorar-te,
sinó perquè la suor del dies
no em deixen veure
més enllà dels peus.
No puc parlar del que som,
he deixat descansar la ploma,
ara et puc donar la mà
perquè tinguis on agafar-te,
que jo...
que jo...
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada