dissabte, d’abril 2

Sóc un cursi. I que?

Si, amics i amigues, després de 29 primaveres, ha arribat al dia que ho haig d'acceptar, sóc un cursi. I no un cursi qualsevol, sinó un de veritat, dels que s'esforça per ser cursi. Un curis en potencia, un cursi de manual, un cursi de biblioteca... Ploro amb pel·lícules d'amor, lleixo textos que em posen la pell de gallina i escolto cançons que només parlen de "que bonic és estimar-te...".

D'entrada no m'agradava l'idea de ser cursi, inclús em creava repugna tot el que era cursi, però ha patit la metamorfosi i no ho puc negar.

Ben mirat i per treure una mica de pols de l'espatlla, ho som tots de cursis, però no ho acceptem. No us diré que durant la nostra vida, totes les hores, tots els dies, tots els anys esdevenim, cursis, però si que passem una transició "cursiniana". Ben pocs ho acceptem, en d'altres es tant evident que no fa falta ni fer l'esforç d'acceptar-ho, però tot així alguns es resignen en acceptar-ho.

I jo em pregunto, que té de dolent ser cursi?

N'he trobat moltes de possibles respostes i no faré cap decàleg del que podríem dir o no, però una premisa que m'ha quedat força clara és aquella: tot el que és culte no té res a veure amb el que és cursi.

Permeteu que sigui un pèl groller: I una merda!

A veure qui és el valent que es capaç de demostrar-me que no hi ha literatura cursi, ni música cursi, ni cinema cursi, ni arts cursis, ni roba cursi...

El mateix Oscar Wilde era cursi, fins i tot l'entranyable Freddie Mercury o el repel·lent Harry Potter són uns cursis... Però els llegeixo, els escolto i els admiro.

Perquè amics i amigues, ser cursi, vol dir tenir emocions, sentiments... A qui no li agrada que li digui: T'estimo! - A cau d'orella de bon matí. Qui no ha dit mai: Donaria la meva vida per tu! Qui no ha fet mai allò que veient-ho fer en els altres, ho veia cursi...

Insisteixo, sóc cursi i em sento orgullós de ser-ho.

6 comentaris:

Invasor d'intimitats ha dit...

Bon dia amic poeta.
De cursis ho som una mica tots, però no s'ha de confondre el cursi amb el romàntic... De vegades poden ser sinònims, de vegades no.

Si el "cursilisme" ens ha de fer millors... siguem tots cursis!!

aina ha dit...

Com m`agradaria que n`hi hagués més d`homes cursis!

mirada macabra----love metal♥ ha dit...

Gracias a los cursis se sobrevolara el amor?Que opinas de eso?falso o correcto?

Giardia ha dit...

Carai! M'has fet saltar de la cadira i cridar: "Jo també en sóc de cursi!!!"
El problema és que ho he fet al despatx amb força companys al voltant.
Quan m'han mirat he assenyalat amb l'índex a l'únic company que encara seguia aliè a la meva cridòria i seguia treballant.
Què hi farem, sóc un cursi d'armari.
Si de cas ja ens explicaràs com fer el procès de conversió a cursi sense complexes ;)
Felicitats pel blog!!!

Madeleine Arouet ha dit...

Casualment, últimament vinc pensant que les coses cursis estan envaïnt la meva existencia. Abans de llegir aquesta entrada m'avergonyia de la meva recentment descoberta cursileria i l'atribuía a la primavera, que la sang (i les hormones) altera, però la veritat es que em sento totalment identificada amb aquest Manifest del Cursi Modern. On he de signar?

Estic temptada de dedicar una entrada a posar exemples de coses cursis que pasen totalment desapercebudes i fins i tot es tenen per serioses, rudes o realistes. Començant per les balades dels grups de metal i acabant per en Clint Eastwood com a concepte abstracte.

Enhorabona pel bloc i per la teva epifania, i gràcies per compartirla!

Sílvia ha dit...

potser sóc una resignada...però discrepo... no crec que el que defineixes sigui cursi!!! Emocional, romàntic, veure l'essència en les petites coses...