dimarts, de març 2

Un llit fred

Som Març, sembla. Ho diu el calendari que penja de la paret, a fora fa quatre dies comptats feia calor, un sol d'estiu o primavera, no vull sembla massa agosarat, amb això de les estacions.

Però el meu llit encara és fred.

Potser hi fa fred perquè no tinc ningú a qui abraçar, n'és la primera teoria, la segona seria perquè el llençol és massa curt, em tapa els peus o em tapa el cap, la tercera seria una suma de les dues anteriors, ves que no sigui perquè és un llit individual.

Alguns m'han aconsellat, i prometo de forma escrita, que els he fet cas. La gent que m'estima diu que intenti abrigar-me més, però no hi ha manera, no sé com fer-ho, com ho puc fer... He provat de posar-me un pijama més gruixut, abraçat a un osset de peluix, somrient, tot plegat un engany, segueix fent fred.

També he esperat aquell moment, que acalorat decideixes ser tu qui escalfi el llit, i acabes veient com el dia torna a néixer pel finestral. I dia a dia veus com tothom, et diu que dorm tan bé... Doncs millor per ells.

Fred, tenir la sensació que no importa el que fas o el que faràs, també he de dir que tot el que he explicat només són metàfores del que és per mi ara és la vida, que no sempre sento fred, però necessito tenir calor al llit.

Me l'escalfes?

3 comentaris:

Biel Barnils ha dit...

Vas més calent que la moto d'un hipi! Volies dir això? Doncs perquè tanta parafernàlia per dir "la taula és verda".
A mi no m'enganyes, Crosas.
Una abraçada escalfadora! I salut!

absent ha dit...

Barnils! La taula és buida! :) jeje

mariadelestrenes ha dit...

ho preguntes a la bossa d'aigua calenta o a la manta elèctrica??